Exposició a la Taula d'Ecologia i cultures religioses. Jornada d'honorança a mossén Dalmau. Santuari Ecològic de Gallifa. 28 de setembre.
Tractaré dos temes principals:
Primer el diàleg interreligiós per la sostenibilitat i després l'emergència climàtica i els moviments socials.,
Internacionalment existeix una organització de diàleg interreligiós URI (United Religions Initiative), i en concret la xarxa URI-Environment. I sota el paraigües d'aquesta organització, durant una dècada ha existit el grup de diàleg interreligiós per la sostenibilitat en el marc d'AUDIR (Associació Unesco per el diàleg interreligiós).
Aquest grup va redactar un Manifest pel Compromís de les Religions per un Món Sostenible i va elaborar un documental sobre les visions sagrades de l'aigua en diverses tradicions religioses.
Per altra banda, a la Universitat de Yale, "The Yale Forum on Religion and Ecology" es dedica a estudiar els textos sagrats amb una mirada ecològica. M'agradaria destacar el treball traduït al castellà, de Brian Swimme, col.laborador de Mary Evelyn Tucker y John Grim, "The Journey of the Universe" Al 2017 vam presentar la traducció al castellà, del llibre-documental, "La Aventura del Universo", al Centre de la Imatge La Virreina.
Tenint en compte les preguntes d'on venim, qui som i on anem, totes les religions tenen uns mites fundacionals. Amb la inspiració del treball de Thomas Berry es busca una cosmogènesi que pugui ser consensuada des de la ciència, i pugui ser acceptada des de diferents tradicions, on poguem redescobrir i meravellar-nos per la capacitat creativa de l'Univers, Prigogine va demostrar que la matèria s'autorganitza. Veiem com els àtoms formen estructures més complexes, com les molècules donen pas a les cèl.lules, que formen sistemes complexos de vida...l'única cosa que encara no s'autoorganitza en aquest univers és l'ésser humà :-).
Vull parlar ara sobre l'emergència climàtica i els moviments socials:
No entraré en el tema de dades concretes, hi ha molts llocs on es poden consultar, però si destacaré l'importància d'informar-se, el despertar de la consciència ecològica parteix d'una bona informació científica, i sobretot de deixar-se sentir les emocions que els escenaris possibles ens provoquen, per exemple hi ha un llibre que s'acaba de traduir amb el títol "el planeta inhóspito", que descriu amb claredat meridiana els escenaris als quals estem anant si no canviem.
Dins dels moviments socials, s'està treballant amb el que s'anomena una Cultura Regenerativa. Ens explica Manuel Castells en un estudi documental fet a la UOC, anomenat Homenatge a Catalunya II, que les innovacions socials neixen als marges de les societats. En els moviments de permacultura, de ciutats i pobles en transició, a les ecoviles...s'estan utilitzant 3 metodologies per treballar la subjectivitat que citaré a continuació:
La sociocracia, que ens ajuda als col.lectius humans a prendre decisions per consentiment.
La comunicació Noviolenta: que ens ajuda a ser assertius i a comunicar-nos més eficientment respectant les necessitats dels altres i les nostres...això als parlaments aniria molt bé.
I finalment la metodologia explicada en el llibre de Joanna Macy que he traduït, "Esperanza Activa". Un llibre que fa de pont entre el treball interior i l'activisme, recomanat tant pel Dalai Lama com per Naomi Klein.
L'ecologia profunda ens fa veure tal com diu Greta Thunberg que el relat del creixement il.limitat és un conte de fades. En un món finit la identitat de la humanitat com a tal, com a consciència col.lectiva, es constitueix en afrontar els límits. I pensar que ja és massa tard per actuar no té sentit per què com més fem, més patiment evitarem.
És bàsic preservar el territori, construir alternatives i reconnectar interiorment amb la natura.
Per això últim, el primer és desenvolupar un profund amor i agraïment per la Vida, pels nostres avantpassats, per les següents generacions. També la reverencia cap a la natura i la capacitat de meravellar-se, per exemple l'experiència que es mostra en els Haikus, com exemple d'un moment de gran bellesa i connexió, un raig de llum que travessa les fulles dels arbres, i un ocell canta...
Després honorar el patiment que sentim per el mòn, Greta diu que vol que sentim pànic, per que la casa està en flames. L'ecologia profunda no ens diu com ens hem de sentir, però sí ens explica l'importancia d'acceptar, reconèixer i honorar com ens sentim amb el dol climàtic, davant l'emergència climática.
Sobre canviar la mirada, la cosmovisió, només diré dues coses, som un sol ser biològic des de l'inici de la vida fa 3,500 milions d'anys...i ara hem de recuperar la capacitat col.lectiva, la cohesió, , com la comunitat musulmana que ho sap mantenir molt be, o com les primeres comunitats cristianes o els essenis jueus...
I l'acció, dues coses fonamentals, si estimem la vida hem de deixar de menjar animals i deixar de volar... En definitiva un consum ètic.
La declaració de Cambridge 2012 sobre la consciència dels animals, obre la pregunta des d'un punt de vista religiós de si els animals tenen ànima (com afirmen algunes religions orientals).
Parafrasejant a Greta Thunberg, espero que les comunitats religioses siguin suficientment madures com per explicar com están les coses i donar respostes.
Ens cal una metànoia, ens calen miracles, els miracles de què la gent sigui capaç de canviar d'hàbits. A què estem disposats/des a renunciar per amor als fills i a la Vida?
