top of page

- Àlex Guillamón: Entrepobles. activista de XR Barcelona. L'exemple de l'Equador.

-Maite Mompó: És llicenciada en dret i especialitzada en Ètica Ecològica, Sostenibilitat i Educació Ambiental. Actualment dirigeix la campanya Stop Ecocidi del moviment Protectors de la Terra-Mª Teresa Vicente Giménez: Professora Titular de Filosofia del Dret. Directora de la Càtedra de Drets Humans i Drets de la Natura, Universitat de Múrcia. ILP Personalitat Jurídica Mar Menor.

-Daniel Turon. Moderador. Eco-psicòleg. Mestratge en Drets Humans i Ciutadania, UB.

"Des dels albors de la revolució industrial, l'eurocentrisme ara convertit en capitalisme neoliberal global, ha considerat la natura com a recursos a explotar dels quals extreure “primeres matèries”: peix, energia, minerals, fusta, menjar... La natura també s'ha utilitzat com un lloc on llençar els nostres residus, sovint sense considerar els impactes sobre la condició i el futur humà ja que les nostres vides depenen d'un ecosistema saludable, habitable i ric en biodiversitat. una nova idea inspirada en cultures indígenes ancestrals pot proveir al planeta d'una solució basada en els drets.La Terra i els seus ecosistemes com a subjectes de drets.Les empreses, és clar, ja els tenen com a ecosistemes humans que són.

L'evolució de l'Estat de Dret al segle XXI ha de donar resposta a la injustícia ecològica a partir del nou paradigma de la justícia ecològica. La Justícia ecològica és un nou model que permet donar a l'ecosistema allò que li correspon per al seu desenvolupament ple d'acord amb les seves necessitats vitals i funcionals. I aquest nou model de Justícia ecològica s'haurà de fer amb el trànsit a l'Estat social de Dret a l'Estat ecològic de Dret, sustentat en el reconeixement de la relació de complementarietat dels éssers humans amb el medi natural o ecosistema, i amb les generacions futures. La Iniciativa Legislativa Popular sobre Proposició de Llei per al reconeixement de Personalitat Jurídica a la Llacuna del Mar Menor i la seva Conca ha estat admesa a tràmit pel Congrés dels Diputats, i avui en fase de recollir les 500.000 signatures perquè en pugui continuar la tramitació parlamentària.

Els Drets de la Natura que algunes també anomenen Drets de la Mare Terra, es pot abordar des de diverses perspectives interdisciplinàries: filosofia, antropologia, ecologia...però, de manera esquemàtica, podem agrupar les diferents contribucions en quatre corrents: la indígena, la científica, lètica i la jurídica. Corrents interrelacionats i que poden enriquir-se molt entre ells...

bottom of page